Músiques vitals…

En aquest apartat, professors del Conservatori i altres músics ens proposen una sèrie d’obres o enregistraments que han marcat la seva evolució musical.

… per David Malet

Veure la seva fitxa

ANTONÍN DVORÁK: Simfonia núm. 9

Orquestra de Cleveland, George Szell, director.

Sempre m’ha fascinat la capacitat de George Szell per fer sonar l’orquestra amb una vitalitat gairebé esclatant. La de Cleveland era a mitjan segle XX de les més virtuoses del món però no tenia el background de la tradició occidental, cosa que feia que produïssin versions sovint extravagants de les grans obres europees. Ara bé, des que aquest exiliat txec s’hi va posar al capdavant van fer unes versions d’una frescor i força, al meu entendre, inigualables. Això es pot percebre, potser més que en cap altre, en el quart moviment d’aquest enregistrament que proposo.

Chopin: Nocturn opus 15 nº 2

Krystian Zimerman, piano

FREDERIC CHOPIN: Concert núm. 1 per a piano i orquestra

Krystian Zimerman, piano

Los Angeles Philarmonic Orchestra, Carlo Maria Giulini, director.

Aquest enregistrament és potser el que m’ha marcat més la infantesa. Avui mateix encara soc totalment incapaç d’escoltar-lo amb objectivitat i el trobo incomparable amb qualsevol altra versió de la mateixa obra. Però ja no sé si és perquè realment és tan excepcional o perquè ja no  puc entendre el concert de Chopin de cap altra manera que tocat així! La qüestió és que en aquest moment Krystian Zimerman acabava de guanyar el concurs de Varsòvia i estava en una forma extraordinària, amb una tècnica increïble, una impetuositat juvenil molt gran però, al mateix temps, una maduresa totalment inusual per un jove de vint anys aproximadament. Tot això acompanyat per un veterà Giulini, que va saber entendre i potenciar el talent del jove Zimerman amb una calidesa i lirisme senzillament extraordinaris.

Nota de la llista

Concert de Montserrat Torrent

Palma de Mallorca, 2006

L’orgue de la Catedral de Barcelona

JOAN BAPTISTE CABANILLES: Tiento sobre el Pange Lingua

Montserrat Torrent, orgue

Contràriament que amb el piano, on deixava anar la meva part més emocional i sensible, ja des de molt jove vaig tenir en l’orgue el lloc ideal per desenvolupar l’intel·lecte, l’ordre i la meva part més mística. Tot això ho vaig aprendre de la Montserrat Torrent, que toca meravellosament bé, com n’és prova aquest enregistrament. Personalment, ho vaig experimentar en l’orgue de la Catedral de Barcelona, d’on vaig ser organista durant quinze anys i on anava a estudiar a diari. Aquest Tiento de Cabanilles està construït sobre un obstinat que no para de créixer fins a un final esclatant. La claredat i melodiositat del toc de la Montserrat juntament amb la tria de la registració fan que sigui una audició molt edificant.

Beethoven: Concert per a violí, 3r moviment

H. Szeryng, Violí

Orquestra Filharmònica Tcheca, Karel Ancerl

BEETHOVEN: Concert per a violí i orquestra

Henryk Szeryng, violí

London Symphony Orchestra, Hans Schmidt-Isserstedt, director

Al seu dia vaig fer una col·lecció de música al quiosc d’aquelles en què sortia cada setmana un fascicle amb un disc (LP) i un llibret. Em sembla recordar que es deia “Los Grandes Compositores” i la veritat és que tenia molt bones versions. Recordo especialment aquesta en què aquest violinista extraordinari feia sonar el violí com jo no mai hagués pensat que podia sonar. Per cert, el 16 de gener del 1949 va fer una actuació memorable al Palau de la Música Catalana de Barcelona on, dirigit pel mestre Eduard Toldrà, va interpretar tres concerts en una nit: Bach, Beethoven i Brahms. Sembla que uns anys abans, Szering havia debutat al Palau quan anava de concertino amb no sé quina orquestra i va substituir el solista que havia de tocar el concert de Beethoven i que va cancel·lar a l’últim moment.

TCHAIKOVSKY: Simfonia núm. 5

Chicago Symphony Orchestra, Claudio Abbado, director.

Per mi va ser el meu primer contacte amb aquesta música i encara recordo ara com em va colpir aquesta melangia russa. Abbado fa una versió memorable d’aquesta simfonia amb uns crescendos acumulatius de tensió que posen la pell de gallina. És del tot recomanable. Només he tornat a sentir una versió comparable a Viena dirigida per Valery Gergiev.

DVORAK: Simfonia 5

London Symphony Orchestra, István Kertész, director.

Aquesta integral de les simfonies de Dvorak és senzillament memorable i el talent i vitalitat d’aquest director juntament amb la capacitat musical dels músics de la London Symphony fan una immillorable  combinació. Al meu parer, Kertész entén com ningú la simplicitat i vitalitat d’aquesta música txeca d’arrel popular. Té un gran control del ritme que fa notar als músics de l’orquestra cosa que costa molt i és poc usual en els directors (fins a aquest punt).