Músiques vitals…

En aquest apartat, professors del Conservatori i altres músics ens proposen una sèrie d’obres o enregistraments que han marcat la seva evolució musical.

…per María José Santos

Si sóc músic és, entre altres coses, gràcies a la meva mare. A casa meva sempre hi havia música, “Radio Clásica” sonava constantment i encara recordo amb emoció el meu primer tocadiscs i la primera col·lecció de discs “Enciclopedia Salvat de los Grandes Compositores”, que guardo amb molta cura. Fer una selecció de les músiques que m’han marcat o recordo amb especial estima és molt difícil, però aquí teniu. Dedicat a la meva mare.

ELS DOS GRANS MESTRES DE LA GUITARRA: ANDRÉS SEGOVIA I NARCISO YEPES

Hi ha dos LP’s de guitarra que recordo amb nostàlgia: un, el meu primer LP de guitarra, d’Andrés Segovia: “A Bach Recital”. L’altre, “Rendezvous whith Narciso Yepes”. D’aquests dos LP’s vaig intentar tocar ràpidament dos peces: del d’Andrés Segovia, la Bourrée de la Suite BWV 996 i del de Yepes, el Preludi n. 1 de H. Villa-lobos. La interpretació ha canviat molt des de llavors, però els records són molt vius encara.

LA SINFONÍA N. 5 EN MI MENOR, OP. 64 DE TCHAIKOVSKY. 2n MOVIMENT.

Valladolid, on vaig créixer, tenia una orquestra simfònica, “Orquesta Ciudad de Valladolid”. El meu professor de música de cambra al conservatori de Valladolid, el gran pianista Miguel Frechilla, regalava als seus alumnes entrades per sentir l’orquestra. I un dissabte vaig sentir aquesta simfonia. El segon moviment, aquell inici lent, notes llargues, melodies interminables, la tensió, la melodia de la trompa, les cordes a l’últim tema… Als meus 15 anys va ser tot un descobriment.

En aquella època m’agradava moltíssim Berstein, però he triat la versió d’Evgeny Mravinsky amb la Simfònica de Leningrad

4 ÚLTIMES CANÇONS, RICHARD STRAUSS

Elisabeth Schwarzkopf, George Szell, Simfònica de la Radio Berlín

Estan escrites sobre poemes d’Hermann Hesse i Joseph von Eichendorff. Les vaig descobrir gràcies al meu professor, José Luis Lopategui. Vaig quedar trasbalsada, i em vaig passar una tarda sencera escoltant-les. La immensitat sonora, el tractament de l’orquestra, la veu de la Schwarzkopf… i els textos.  Us deixo la lletra de la meva preferida, la tercera. És de H. Hesse i  porta per títol “A l’anar a dormir” (Beim Schlafengehen):

Ara que el dia m’ha cansat,

els meus afanys melangiosos rebin amicalment la nit estrellada com un infant fatigat.

Mans, deixeu tota la feina, front, oblida els teus pensaments,

ara tots els meus sentits només es volen submergir en el son.

I l’ànima, alliberada, volarà amb ales lliures,

per viure profundament de mil maneres en el cercle màgic de la nit.

MONTEVERDI, JAROUSSKY i L’ARPEGGIATA

L’àlbum Teatro d’Amore, del grup L’Arpeggiata de Christina Pluhar. Tot l’àlbum m’impressiona. No tinc paraules. He seleccionat dues peces, però el meu consell és que l’escolteu sencer. I el seu directe és impressionant!

‘Sì dolce è’l tormento’, amb Philippe Jaroussky

L’incoronazione di Poppea: ‘Pur ti miro’ amb Núria Rial i Philippe Jaroussk

NINA SIMONE

Un dia, a la tele, vaig veure un vídeo amb animació de plastilina de la cançó ‘My Baby Just Cares for Me’. Trobo la seva veu tan greu i la seva manera de tocar el piano fascinants. A la que vaig poder, em vaig comprar l’àlbum Little Girl Blue, que em va desaparèixer en un trasllat. La Nina no va tenir una vida fàcil, com mostra l’interessant documental “What happened, Miss Simone?”. També són molt recomanables les seves memòries: “Víctima del hechizo. Memorias de Nina Simone” (editorial  Kultrum).

2019-01-29T13:16:55+00:00