“El seu so és d’una qualitat tan especial que, a parer meu, no existeix actualment cap instrument greu que es pugui comparar al saxòfon. És ple, càlid, vibrant, extremadament poderós i fàcil de regular en intensitat”

Hèctor Berlioz, compositor francès, 1842

“És el so més bonic que he sentit mai”

Gioacchino Rossini, compositor d’òpera italià, 1844

De tots els instruments musicals acústics universalment acceptats i utilitzats, el saxo es l’últim que va ser inventat. Creat el 1841 pel fabricant belga d’instruments de vent Adolphe Sax, l’instrument rep una molt favorable acollida entre alguns dels més importants compositors de l’època.

L’extraordinària versatilitat i flexibilitat del saxo, el seu so poderós i la seva facilitat d’execució en moviment, el fan molt popular des dels primers moments en el món de les bandes militars i, posteriorment, de les bandes civils.

En l’àmbit de la música de ‘concert’ el saxo ha consolidat la seva presència al llarg del segle XX i ha inspirat als més reconeguts compositors contemporanis nombroses peces d’una gran qualitat.

Paral·lelament, el saxo s’ha convertit en un instrument insubstituïble en tots els estils que provenen de la gran tradició musical afroamericana: el jazz, el blues, el rhythm & blues, el rock & roll, el soul, el pop, el funk, el jazz-fussió, el rock progressiu, el hip – hop, el rap, les músiques d’influència llatina…

En la meva tasca docent al Conservatori de Badalona dono una importància essencial al desenvolupament de la tècnica de producció del so com a vehicle per l’expressió musical individual. Tenint present la breu però intensa història de l’instrument, proposo l’estudi de diferents llenguatges, partint de les obres dels grans compositors del barroc i el classicisme per arribar al repertori del segle XX propi de l’instrument, sense perdre de vista les veus del jazz i les músiques modernes.

Una impressió semblant a les que descriuen els compositors a l’encapçalament d’aquesta presentació, és a l’origen de la meva història d’amor amb el saxo.