En aquesta secció us proposem una visió panoràmica assequible d’un compositor, instrument, época, etc. a través de 12 audicions.

Us proposem en aquesta pinzellada un recorregut per l’obra del compositor Miquel Roger (1954-2017), antic professor del Conservatori de Badalona, tristament desaparegut.

Després de seguir estudis reglats al Conservatori Superior de Barcelona, en Miquel va iniciar la seva carrera com a creador de la mà del compositor Josep Soler, antic director del Conservatori de Badalona. A través d’ell, en Miquel va entrar en contacte amb els compositors de la Segona Escola de Viena. Precisament a aquesta època, pertany l’obra d’un dels seus referents estètics més importants, el compositor austríac Alban Berg del qual en Miquel admirarà tant la solidesa de la construcció com el lirisme i la capacitat comunicativa. Més endavant, en Miquel va ampliar els seus interessos compositius i la seva inquietud el portarà a estudiar l’obra d’autors com Bartok, Scriabin, Messiaen o Ligeti, així com a assistir a cursos de compositors com Leo Brouwer.

A més, la seva dedicació al món fonogràfic l’enriquirà constantment com a compositor gràcies al contacte amb nous intèrprets que toquen obres de compositors que inicialment no formen part del seu espectre compositiu, molts d’ells catalans com ara Mompou.

Si bé l’obra d’en Miquel es va inscriure en la tradició de la Segona Escola de Viena, de seguida va tendir cap a un llenguatge més lliure i comunicatiu. Algunes de les seves obres van nèixer de la seva amistat amb intèrprets i la gran majoria de les seves obres estan dedicades, fet que reflecteix el vincle afectiu que en Miquel establia amb la majoria de persones amb les quals es relacionava.

En Miquel va conrear a bastament gairebé tots els gèneres musicals. Dins de l’apartat de l’obra per a solista destaca la seva obra per a piano. De fet, la seva primera composició ‘Set de set’ eren set miniatures de 7 compassos per a aquest instrument. Després vindrien obres com la Inventio o els 12 estudis (dedicats en la majoria dels casos a pianistes amics seus) i ja més recentment la peça titulada ‘Universus’. També va escriure obres per a clarinet sol o violoncel.

Dins del seu extens catàleg de música de cambra destaquen els seus quintets de vent i concretament el que porta per nom ‘Un dia d’escola’ on trobem el Miquel més descriptiu i enjogassat. Potser el Miquel més inspirat i ambiciós es troba en els seus sis quartets per a corda, des del primer, dedicat a la seva dona Blanca, fins al nº 6 In memoriam que porta com a encapçalament “recordant a aquells pobles o cultures que són o han estat silenciats per la imposició dels poderosos”. A banda de les formacions clàssiques de la música de cambra, també va compondre per a altres formacions modernes com ara el quartet de flautes o el grup de percussions. En Miquel també va impulsar el grup de cambra “Fermata contemporània” per tal d’interpretar la seva obra  “La fête de la cuisine” amb escenografia ideada per ell  juntament amb amics artistes d’altres disciplines i que incloïa la cocció d’un pa gegant i una projecció audiovisual.

Dins de l’apartat vocal, val la pena destacar les seves cançons sobre textos de Brecht o de J. V. Foix. Com a culminació d’aquesta dedicació a la veu, l’any 1990 compon la seva única òpera ‘Nascita e Apotesoi di Horo’, arran d’un encàrrec de l’Ajuntament de Badalona. Aquesta obra fou premiada amb el 1r Concurs Internacional d’Òperes de Cambra i d’aquí a uns moments en sentirem la seva obertura.

Dins de l’obra simfònica, destacaríem els Tres Moviments simfònics, el seu Concert per a Piano, Percussió i Orquestra, dedicat conjuntament a l’Assumpta Coma, professora del Conservatori de Badalona, i a l’Ignasi Vila, i el seu Moviment per a orquestra. Gran part de la seva obra ha estat difosa per l’Editorial La mà de guido, així com per l’Editorial Boileau o Zimmermann.