Músiques vitals…
En aquest apartat, professors del Conservatori i altres músics ens proposen una sèrie d’obres o enregistraments que han marcat la seva evolució musical.
…per Marcos Bosch
Des de ben petit que acumulo enregistraments de tota mena. Avui dia tinc més de 2000 cds, principalment de música clàssica, i encara sóc incapaç de passar de llarg de qualsevol paradeta que n’exposi. Qualsevol petit canvi en el meu equip de música em dóna l’excusa per tornar a sentir els meus discos preferits. A continuació us esmento algunes de les gravacions que més em van marcar de petit i que segueixo escoltant amb molt de goix … espero que us agradin!
Beethoven: 9 Simfonies.
Philarmonia Orchestra.
R. Leibowitz, dir.
Aquesta versió de les simfonies de Beethoven és la que vaig sentir a casa dels meus pares quan era preadolescent. Va ser el meu primer contacte amb el mestre de Bonn, contacte que s’ha prolongat fins avui. Amb els anys he gaudit d’altres versions especialment amb criteris històrics (Brüggen, Gardiner, etc.) però en un moment de nostàlgia vaig recuperar la versió de Leibowitz en cd i vaig comprovar amb satisfacció que és una versió esplèndida que em sorprèn per la seva modernitat (especialment en el cas del primer moviment de l’Eroica).
Bach: Suites per a orquestra
Musica Antiqua Köln
R. Goebel, dir.
Un dels primers cds que em vaig comprar amb els meus diners! Es tracta d’una versió enlluernadora que em va posar en contacte amb els corrents interpretatius amb criteris historicistes. Després de sentir el Bach de Musica Antiqua de Köln, ja mai més he pogut sentir Bach amb orquestres modernes. Dins d’aquest apartat també tinc devoció per Gardiner, Herreweghe, Il Giardino Armonico, etc. sense oblidar el refinament de Savall en el repertori francès.
Nota de la llista
Brahms
Ein Deutsches Requiem
Tomowa-Sintow, José Van Damm
Vienna Philarmoniker
Von Karajan, dir.
Aquest va ser un dels primers CDs que vaig tenir. La meva identificació amb la música de Brahms és molt especial i per mi és un dels compositors que més aguanten el pas del temps. De fet, també hauria pogut posar la 4ª simfonia, els concerts per a piano (versió de Zimerman/Bernstein) o la música de cambra per a corda, especialment el seu crepuscular Quintet opus 111.
Mozart: Le nozze di Figaro
Prey, Mathis, Janovitz, Fischer-Dieskau
Filharmònica de Viena
K. Böhm, dir.
Amb aquesta òpera em vaig iniciar a aquest gènere fascinant. Gràcies a Mozart, l’òpera se’m va revelar com un prodigi teatral amb la seva capacitat per acumular personatges i acció sobre l’escenari així com per la caracterització tan acurada dels arquetips humans. La versió de Bohm em segueix semblant molt mozartiana si bé avui dia podem gaudir de versions esplèndides com les de Gardiner o la més recent de Currentzis. A partir de Mozart vaig descobrir a Verdi que és la meva altra predilecció operística.
Nota de la llista
Britten
Sinfonia da requiem, Suite de Gloriana, 4 Sea Interludes (Peter Grimes)
London Symphony Orquestra
S. Bedford, dir.
Nota de la llista
Supertramp
Crime of the Century
