DONACIÓ DE L’ARPA ERARD FAMÍLIA VILA

Aquest dijous 23 de setembre a les 16.30h a la Sala d’actes del Museu de Badalona es formalitzarà la Donació de l’arpa. La professora del Conservatori Iris Mañà ens oferirà una petita mostra musical amb l’Arpa històrica ERARD  (1844).

DESCRIPCIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ARPA ERARD

Segons la recerca del catedràtic d’Història i Organologia de la Universitat de Niça Robert Adelson a partir dels arxius Erard del Museu de la Música de París i del Royal College de Londres s’estableix que:
L’arpa marca Erard no. 5603 va ser feta el maig de 1844 a Londres en un període en què la principal fàbrica parisenca de pianos i arpes va traslladar la producció d’aquestes a Anglaterra. L’Empresari i lutier Pierre Erard (1796-1855) va realitzar uns models de gran luxe d’arpes anomenades gòtiques amb decoracions d’àngels i arcs que també incloïen algunes cordes suplementàries. Es tractava d’instruments d’un alt cost, que estaven a l’abast de molt poca gent.
En la documentació dels arxius de l’empresa es descriu l’arpa Erard-London 5603 com a model “Blue Gothic. 3″ de 46 cordes. La seva primera propietària va ser la historiadora, aristòcrata i membre de la cort de la reina Victòria d’Anglaterra Wilhemina Powlett, duquessa de Cleveland (1819-1901), famosa per la narració de la vida de Kaspar Hauser i que va adquirir aquesta arpa el 1846 per al seu ús personal. L’instrument va ser revisat al taller Erard el 1854, 1857 i posteriorment el seu propietari va ser Mr. E. (?) Jakwood, que també la va fer reparar al mateix taller el 1875 i 1878. A finals del segle XIX l’instrument es trobava a la venda en una important botiga de música londinenca, on va ser adquirida per encàrrec de l’arpista Sra. Irene Serret, la qual va cedir aquest instrument a la seva neboda Sra. Ramona Sanromà Serret, a qui va ensenyar a tocar l’arpa.
A la mort de Ramona Sanromà Serret l’arpa va ser heretada per la seva filla Sra. Marina Solà Sanromà, mare dels germans Jordi Joan, Ramón i Marina Vila Solà.

Es tracta d’un instrument de gran valor simbòlic i musical que està en perfecte estat de conservació gràcies a la família Vila. El lutier Jaume Albors n’ha fet una petita restauració consistent en una neteja general i el canvi de les cordes.
Si bé les arpes actuals han sofert transformacions importants en la primera meitat del segle XX actualment tornen a ser molt apreciades en el context de la interpretació històrica, centrada en la restauració del so original.
Amb aquest instrument el Conservatori i la ciutat de Badalona guanyen un actiu molt important dinamitzant aquesta arpa i tota la música del seu context.

Ramona Sanromà Serret, arpista

Wilhemina Powlett, duquessa de Cleveland (1819-1901)

Irene Serret, arpista

Ramona Sanromà Serret, arpista