Carregant Esdeveniments

RESERVA d’ENTRADES

VIOLONS

Cristina Segura, veu
Oleguer Aymamí, violó tenor i violó baix
Lluís Heras, violó tenor i violó baix
Jordi Reguant, clavecí

Abans que la família del violí quedés establerta com la coneixem avui, diversos membres
de la família aparegueren i desaparegueren en una evolució i adaptació que s’allargà
més de dos segles. Tot i acceptant el judici de la història, cal dir que els instruments que
ja no hi són aportaven uns matisos tímbrics que enriquien el conjunt i els donava una
clara personalitat que els diferenciava clarament dels membres que han sobreviscut fins
als nostres dies.
Entre els instruments desapareguts, cal destacar el cas del violó tenor; un instrument
que, per tessitura, queda situat entre la viola i el violoncel i, generalment, afinat una
octava per sota del tiple de la família: el violí. Aquest instrument omple un espai sonor
molt eloqüent entre el que seria el contralt de la família: la viola, i el baix: l’actual
violoncel, i la seva veu ha estat traspassada a la viola o violoncel, depenent dels casos,
amb solucions no sempre idònies.
L’existència del violó tenor està a bastament documentada a través de tractats europeus
dels segles XVII i XVIII. Compositors com Monteverdi, Bononcini, Bach, Tartini i un llarg
etc., escrigueren parts per a aquest instrument, que podia ser anomenat de diverses
maneres: violoncello piccolo, taille de violon, violotto, viola da brazzo o bracchio, viola
da spalla o simplement violoncello, en una època on la nomenclatura era molt més
confusa del què ho és avui.
També, al nostre país, se li pot seguir la pista en diversos documents teòrics i civils, i, a
més, en les capelles del barroc hispànic, el violó tenor tingué un paper destacat com a
instrument concertant acompanyant la veu solista, sovint en forma de violó obligat.
El concert d’avui és una mostra de la música al voltant d’aquest instrument i inclou un
recull d’obres instrumentals en les que el violó tenor és el solista, juntament amb obres
en què el violó tenor manté un paper concertant al costat de la veu cantada.

 

PROGRAMA:
Lectio 1ª Feria 6ª in Parasceve Con Violones:“Heth, Cogitavit Dominus”
Tomàs Cavalleria (s. XVIII)
Sonata per a violoncel núm. 2 en re menor
Antonio Maria Bononcini
Aria núm. 2 de la cantata BWV 85“Jesus ist ein guter Hirt”
Johann Sebastian Bach
Sonata per a violoncel en la menor
Antonio Vandini
Lamentacion Sola Para Contralto, Con Dos Violones:“Iod, Manum suam”
Juan Francés de Iribarren