En homenatge al gran “cara de pal”, nom amb el que es coneix popularment a Buster Keaton, tot i la seva mirada desbordant d’expressivitat – es diu que tenia prohibit riure per contracte -, el pianista Joan Aymerich interpreta en directe la música que va compondre per una petita joia del gènere còmic del cinema mut: Sherlock Jr. [1924].

La pel·lícula de Keaton està dotada d’una estructura narrativa complexa i conté gags meticulosament elaborats i calculats. Està plena de simbolisme, d’analogies, de jocs amb objectes, personatges i situacions, de mil i un detalls… És una pel.lícula que ha esdevingut mítica també des d’un punt de vista estrictament cinematogràfic i inclou una reflexió a l’entorn del cinema mateix, en fer aparèixer el cinema dins del cinema.

Amb aquest espectacle per a tots els públics, presentat entre altres ocasions al Teatre-Auditori de St. Cugat, a la Nova Jazz Cava de Terrassa, al Teatre Atrium de Viladecans, al Teatre Zorrilla de Badalona,… es recupera la tradició pròpia de l’època del cinema mut d’acompanyar les projeccions amb el piano. En tractar-se de música original composta expressament per al film, el músic aconsegueix una sincronització precisa amb les imatges i combina elements musicals tradicionals amb altres de més moderns, deixant-hi al mateix temps la seva empremta personal.

Keaton encarna a un projeccionista de cinema que es queda adormit i somia que entra en la pel·lícula que projecta. Es
converteix en Sherlock Holmes i soluciona el cas de la pel·lícula, alhora que també es resol el conflicte en la suposada realitat.

Es tracta d’una paròdia del gènere policíac, on Keaton crea un joc de gran bellesa entre la realitat i la ficció, un espai obert on interactuen els somnis i la imaginació amb la realitat.

El film també es pot considerar com un exemple de l’slapstick, el subgènere còmic del cinema mut, caracteritzat per una intensa acció física i per una certa violència inofensiva, encara que una obra mestra com aquesta acaba transcendint, ja des del primer fotograma, una classificació tant superficial.

Alguns crítics consideren aquest film com la millor comèdia de la història del cinema

Director i Guió : Buster Keaton.
Intèrprets: Buster Keaton, Kathry McGuire, Joe Keaton, Ward Crane
Durada aproximada, 45 min.

Joan Aymerich, piano i composició.

Músic polifacètic, de formació clàssica i de jazz. Màster en Creació Musical i Tecnologia per la UPF, obtingué el Títol Superior de música en l’especialitat de jazz a l’ESMUC, així com anteriorment el de Professor de Piano de Grau Mitjà al Conservatori Professional de Música de Badalona. També és llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB (secció d’art, especialitat de musicologia).

Ha actuat com a solista i ha tocat en diversos grups estables de música de cambra, orquestres i cors, així com en orquestres i conjunts de jazz i música moderna. És el pianista de l’Eclectic Colour Orchestra, orquestra de corda de repertori modern, i també ha col·llaborat amb la Barcelona Big Band, d’Antonio Peral. Durant molts anys va ser el pianista de la desapareguda Big Band de Badalona, de la que es va encarregar de la co-direcció artística i coordinació dels projectes. Per a totes aquestes formacions també ha escrit i arranjat. Ha liderat els quartets Zunk, de jazz-funk, i Camaleâo, de música brasilera, col·laborant actualment en molts altres grups, com ara el Trio Barril, Disco Inferno, Electric World & Funk,… Ha tingut l’oportunitat de tocar amb músics de rellevància internacional com Michael Mossman, Raynald Colom, David Pastor, Martí Serra, Giulia Valle, Marko Lohikari, Xavier Maureta, Mohamed Soulimane, Christoph Mallinger, Josep Traver, Uli Glaszmann…, i ha participat en festivals internacionals de jazz arreu.

Ha treballat com a arranjador, pianista i teclista per al teatre i per a molts espectacles musicals amb Jordi Sabatés, Àngel Pavlovsky, Zitzània Teatre, Xirriquiteula Teatre, De Mortimers i altres companyies, en diverses cantates i en musicals, i també en produccions pròpies: Homenatge al gran Buster Keaton – on presenta la seva música que acompanya la projecció de la pel·lícula de Sherlock Jr. de Keaton -, o l’espectacle CARTUNES 2.0: clàssics dels dibuixos animats amb música electrònica original en directe. També s’ha dedicat molt a la producció, direcció musical, edició i mescla de diversos treballs discogràfics, i ha enregistrat diversos àlbums com a pianista i/o teclista: Zunk amb Zunk [2017], Blank Canvas amb l’Eclectic Colour Orchestra [2013], No Pain no Gain de 08001 [2012], etc.

Ha escrit música per a piano sol, peces per a grups de jazz i música moderna, i obres per a formacions orquestrals, com S’Escorçana [2010], que formà part del projecte ‘Calidoscopi’ estrenat en motiu dels actes de la Capital de la Cultura Catalana. El 2013 va ser becat per la Generalitat de Catalunya per a la composició de la suite MAR DE SAL per a quartet de corda solista, orquestra de corda i acompanyament de quartet de jazz, les peces de la qual s’han pogut escoltar en repetides ocasions a L’Auditori de Barcelona, al Centre Cultural El Born, així com en altres teatres i auditoris del país.
Compagina les activitats d’intèrpret, compositor, arranjador i productor amb la docència: és professor i cap del departament de piano de l’Escola de Música Moderna de Badalona, on des de 1991 hi imparteix classes de piano, combo, informàtica musical i arranjaments, i és el responsable de l’assignatura de piano jazz, des de l’any 2000, del Conservatori Professional de Música de la mateixa ciutat.