Pau Figueres, guitarra (Flamenc- Fusió)

Pau Figueres (Barcelona, 1989) és un dels millors guitarristes del país. L’elogien Toti Soler i Mayte Martín, i la llista de músics amb què ha compartit escenari o estudi és molt eloqüent: Lídia Pujol, que va ser la primera, Sílvia Pérez Cruz, Manolo García, Rufus Wainwright, Carles Benavent, Gemma Humet, Marco Mezquida, Judit Neddermann… A més a més, està desenvolupant una carrera com a líder que de moment té dues empremtes discogràfiques eminentment instrumentals: Pau Figueres (2015) i Nada nuevo bajo el sol (Satélite K, 2018).

“Volia endinsar-me en terrenys més intuïtius”, diu Figueres, que a la seva manera treballa amb la llibertat i l’atreviment de músics lligats al flamenc i al jazz com Jorge Pardo. En el seu cas, la intuïció l’ha dut a remenar compassos de bulería, a “inventar unes alegrías a 7” en un homenatge a Paco de Lucía titulat El Palmar i a imaginar una connexió amb el flamenc a través de la família extremenya de la mare.

Pau Figueres concentra en un sol instrument les tradicions guitarrístiques de les quals prové; la música clàssica i contemporània, el flamenc i altres sonoritats d’avui dia que es barregen en un so i un toc que escapen dels compartiments de gènere habituals. Profundament influït i nodrit de figures com Zoran Dukic, Toti Soler, Paco de Lucía o Pat Metheny, en la seva música conviuen elements heterogenis que s’adapten de manera intuitiva, fruit de la seva àmplia experiència musical i d’una vida tenyida per la guitarra.