Moltes coses es podrien dir sobre les virtuts de fer música. En efecte, poques activitats mobilitzen i coordinen acció, sensació, emoció i pensament amb la mateixa intensitat ni de la mateixa manera. La interpretació musical necessita una síntesi entre artesania i art que fa de l’aprenentatge d’un instrument una via de desenvolupament tant físic com psíquic pràcticament única. Per mi, la pedagogia del violí és, per tant, un espai que pretén entendre com aquest delicat procés de creixement s’insereix en cada moment en un context particular (personal, familiar, sociocultural…) summament dinàmic, pel bé de maximitzar el potencial a l’abast de cada alumne/a. Heus ací el repte; i heus ací la meva motivació com a pedagog, més enllà de la satisfacció del qui, des de la humilitat del professor de violí, se sap partícip del desenvolupament musical i humà del qui se li confia.