Músiques vitals…

En aquest apartat, professors del Conservatori i altres músics ens proposen una sèrie d’obres o enregistraments que han marcat la seva evolució musical.

…per Jaume Cortadellas

Fent memòria he triat algunes peces que, per diferents motius i en diferents moments, m’han anat obrint portes envers terrenys on he trobat les emocions més profundes. Aquests descobriments m’han anat marcant diferents focus d’interès professional, en moments cabdals del meu camí com a intèrpret els darrers 45 anys.

Miles Davies, In a Silent Way.

Disc que vaig escoltar fins que la seva calma va ser irrecuperable a causa dels sorolls del desgast del vinil. Em va obrir la porta envers el jazz i les músiques improvisades, una manera d’enfocar la música que sempre m’ha interessat molt, especialment en els inicis de la meva trajectòria professional.

Igor Stravinsky, Petrouchka.

Va marcar la meva entrada en la música del segle XX. I fascinat, vaig comprar immediatament La consagració de la primavera del mateix autor. Uns anys més tard, aquesta línia em va dur a la creació, juntament amb Josep Pons i Lluís Vidal, de l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, que va centrar la meva professió durant gairebé 18 anys..

Fritz Wunderlich

cantant Dichterliebe Op.48 de Robert Schumann. Aquest extraordinari cantant em va obrir l’interès envers el món del lied i l’òpera que després tants moments intensos m’ha proporcionat. Una veu amb una gran amplitud de registres expressius que remou totes les raconades de l’ànima. No us el perdeu cantant F.Schubert o interpretant Tamino a la Flauta Màgica.

Escolta aquest intèrpret

Escolta’l com a director

Frans Brüggen,

interpretant les 12 fantasies per a flauta sola de G.Ph.Telemann. Vaig tenir l’ocasió d’escoltar Frans Brüggen amb Gustav Leonhardt i Anner Bylsma en directe a Amsterdam en la meva etapa d’estudiant, des d’aleshores vaig seguir de molt a prop tota la carrera d’aquest immens músic. La seva tasca com a flautista i com a director de l’Orquestra del segle XVIII va ser decisiva en el canvi radical en la manera d’entendre i interpretar la música antiga i també en el meu interès envers aquest repertori i aquests conceptes..

Kurt Weill / Bertold Brecht. Òpera de tres rals. (Die Dreigroschenoper ).

Em va atraure cap a la conjunció de dos mons fascinants, la música i l’escena, una intersecció que després he continuat degustant en molts episodis de la meva carrera professional en els quals he tingut la immensa sort de participar en projectes dirigits per grans creadors.