Músiques vitals…

En aquest apartat, professors del Conservatori i altres músics ens proposen una sèrie d’obres o enregistraments que han marcat la seva evolució musical.

…per Maria Jesús Udina

M’agrada recordar els viatges a Andorra per aconseguir els LP que a Barcelona no arribaven, o anar a la botiga del Carrer Tallers per escoltar les recomenacions que feien els mateixos venedors. Més tard aprofitàvem els viatges a París per anar al Fnac o al HMV de Londres, i carregar-nos de CDs. La biblioteca del Caixaforum, també ens assortia de material, tenien de tot!

Estàvem pendents de la programació de Ràdio Clàssica per a enregistrar el què ens interessava en cassettes i en vam acabar tenint un munt. Una altra època… Difícil només triar 5 cds.

Piano concert núm 1-3 Béla Bartok

Jeno Jandó, piano

Budapest Symphony orchestra. Andras Ligeti, director

Aquest segell discogràfic em va donar l’oportunitat de conèixer les obres per un preu molt assequible. Jeno Jando era el pianista del segell. Potser és el concert menys ferotge dels 3 de Bartok, però, per mi té un discurs fabulós que té el punt àlgid en el lirisme meravellós de l’adagio religioso. El vaig sentir en un concert al Palau estant embarassada i sempre que l’escolto m’evoca aquell moment tant especial.

Messiaen Quartet per a la fi dels temps

Joanna Macgregor (piano), Madeleine Mitchell (violí), Christopher van Kamplen (cello), David Campbell (clarinet)

Quan vaig coneixer aquest disc estava llegint “Si jo fos un home” de Primo Levi. El moment en què va ser estrenada la música i la lectura d’un autor que havia passat per aquell horror, sempre m’han quedat relacionats. És una música intensa, profunda i dolorosa…, o es pot escoltar d’una altra manera? Moviments lentíssims, (corxera 44), com el temps en patiment i moviments enèrgics com la ràbia continguda o deixada anar. Una música fora de sèrie.

Bob Dylan, New Morning

El meu primer LP, me’l va regalar el meu germà i va ser la primera vegada que l’anglès i les lletres de les cançons m’interessaven, encara que no les entenia gaire. Dylan, amb la seva veu nassal i afinant relativament, m’explicava coses què m’interessaven molt, em semblaven veritats absolutes. Trobava les cançons plenes de metàfores poètiques i cada una amb un estil i iinstrumentacions ben diferents, per mi, un dels millors discos.

Escolta aquest intèrpret

Bach, Variacions Goldberg

Les variacions Goldberg des que vaig conèixer la versió de Glenn Gould, ha esdevingut l’obra que m’enduria a una illa deserta. I Gould, el meu referent d’aquesta obra. L’he disfrutat amb diversos intèrprets de clave, de fortepiano, de piano i de trio de jazz.

La darrera versió que he adquirit, és un quintet de flautes de bec i l’he triat com a cd important per a mi, tot i que m’agafa en la tercera etapa de la meva carrera. És una versió acurada i que aporta una visió de l’obra molt interessant perquè, gràcies als canvis d’instrument que fan sobretot en els canons i les fugues fan entenedora l’obra d’una altra manera. Combinen de manera magistral les diferents flautes per tal de no canviar res en l’obra i cobrir el registre dels intruments de teclat.

Destacaria la variació 9 pel plaer d’escoltar les notes llargues que un teclat no té, la núm 14 per l’agilitat de l’articulació de la flauta que la fa ben diferent de la versió original, la 15 per tenir la sensació d’escoltar un orgue, (crec que a Bach li hagués agradat), la 23 per a escoltar el quintet com a un instrument o la 28 per escoltar com la música pot ser pur gaudi, tant interpretant com escoltant.

Mahler, Simfonia nº 4

Quan vam comprar els altaveus Bowers and Wilkins, ara farà 30 anys, vam triar l’adagio de la quarta simfonia per a estrenar-los. La nota sostinguda dels violins en l’adagio (magnífic), durant molta estona, és, entre moltes altres coses,  el que per mi, fa de Mahler un compositor imprescindible. Però el que va passar va ser que em van caure llàgrimes al escoltar-la. Una experiència que he recordat amb gratitud a la música, que m’ha permès fer això altres vegades.