QUI SOM

Des de finals del segle XIX, a Badalona s’hi va establir una Escola de Música que al 1894 va ser autoritzada pel Consistori a utilitzar la paraula “municipal” a canvi de reservar unes places per a alumnes sense recursos econòmics. Havien de passar 21 anys perquè l’Ajuntament acordés crear la primera Escola Municipal de Música, cosa que es produí el 1915, sota la direcció del mestre Eladi Costa.

Per Reial Decret del Ministeri d’Educació de 4 de desembre de 1980 (B.O.E. 12-1-81) i a petició de l’Ajuntament de la ciutat, L’Escola de Música de Badalona va adquirir la categoria de Conservatori Professional de Música no estatal i s’atorga validesa oficial als seus ensenyaments.

El reputat mestre badaloní Joan Pich Santasusana, compositor, director i antic col·laborador de Pau Casals va ser director de l’Escola Municipal de Música i va fer que aquesta assolís aquest reconeixement i transformació del centre com a Conservatori Professional de Badalona l’any 1980. Si bé fou nomenat primer director, per raó de la seva jubilació el mateix any 1980 va deixar aquest càrrec.

• Jordi Llorens Sala, gerent del Patronat
• Xavier Coderch Solé, Cap de serveis generals del Patronat

“…una carabassa com a caixa de ressonància, va ser el meu primer violoncel.” Així ens parla de la seva infantesa el gran violoncel·lista Pau Casals. Un arquet, una caixa de ressonància de fusta i unes cordes. Molt senzill. Així són els nostres instruments: el violí, la viola, el violoncel, i el contrabaix. Amb ells ens expressem, donem veu a la música dels grans compositors, ens passegem pel món de l’efímer, fem poesia dels sons, i posem banda sonora a la nostra vida i a la vida dels que volen aprendre, i així passem a ser una baula més d’aquesta llarga cadena que, amb els instruments de corda, va començar ja fa centenars d’anys i ha arribat fins als nostres dies.

Tocar un instrument de vent és tan divertit com bufar i fer ampolles però, això si, invertint-hi un munt d’hores.

N’hi ha prou de donar un cop d’ull a l’abundància i riquesa de la bibliografia sobre el piano per adonar-se que aquest instrument fa meravelles. Sense la música el piano és un moble amb dents negres i blanques. El piano és un lloc de transformació. Quan el pianista així ho vol, el piano permet suggerir la veu humana en el cant, el timbre d’altres instruments, l’orquestra, l’arc de Sant Martí, les esferes. Aquesta capacitat de transformació, aquesta alquímia, és el nostre privilegi més gran.”

“Endinsar-se en el món de la música antiga, és una experiència única. Descobrir els afectes diversos, la retòrica musical, la sprezzatura, la inégalité, etc… Els mil colors del clavicèmbal us esperen…”

L’orgue, amb més de dos mil anys d’antiguitat, és sovint considerat com el rei dels instruments per les seves extraordinàries dimensions i la seva immensa paleta de timbres. El vastíssim repertori dedicat a aquest instrument ha interessat compositors des de l’edat mitjana fins als nostres dies. La seva ubicació, sovint allunyada de l’ull de l’oient, permet experimentar una manera diferent de fer música, més abstracta i introspectiva. Els alumnes del Conservatori de Badalona ho poden experimentar en les estones d’estudi que tenen a l’església de Santa Maria de Badalona, gràcies al conveni de col·laboració entre el Conservatori i la Parròquia, i és també en aquesta església on es desenvolupen les classes i les audicions.

La guitarra és un instrument molt versàtil i únic a la vegada! Pot ser harmònic i melòdic, pot ser inclòs en escenaris molt diversos, és un instrument íntim, però també pot ser virtuós, el seu so és preciós… l tenir-la a prop del cos fa que vibri amb tu! Jugant amb 6 cordes i dues mans obtindràs infinitats de sonoritats, timbres, caràcters, estils…
El professorat de guitarra t’ajudarà a aconseguir el teu màxim potencial i a expressar la teva sensibilitat artística, ajudant-te a créixer i a ser independent. T’acompanyarem en el camí de conèixer la música i la guitarra, sempre en un ambient col·laboratiu! Tocar la guitarra et donarà moltes satisfaccions.

L’aula de cant és on tot es posa en comú i les diferències desapareixen, és un lloc per compartir el que més ens agrada i fer companys per tota la vida que comparteixen el nostre amor pel cant i el cantar, perquè quan cantem tot el de fora no existeix i podem oblidar-nos per uns moments, gràcies a la música, dels problemes, convertir-nos en personatges èpics i explicar històries emocionants en les quals tothom pot formar part.

….

Un equip de docents entregat a revelar els secrets del llenguatge per a que l’alumne gaudeixi plenament de la seva formació musical.

L’afany per entendre el fenomen musical és gairebé tan antic com la mera pràctica de la música. En efecte, en qualsevol època trobarem l’expressió d’aquesta inquietud: des de la teoria dels intervals de Pitàgores fins a la teoria estètica d’Adorno, passant pel Tractat d’harmonia de Jean-Philippe Rameau. El Departament d’Assignatures Teòriques comprèn totes aquelles matèries que tracten la música des d’una perspectiva reflexiva per tal d’explicitar els fonaments de la pràctica musical així com de la nostra activitat d’escolta. Aquestes matèries, com poden ser Harmonia, Història de la música, Formes musicals o Estètica de la música, dotaran a l’alumne de les eines necessàries per arribar a una comprensió aprofundida de la seva activitat interpretativa. En paral·lel, el Departament també proposa assignatures més específiques com poden ser Ampliació d’harmonia (que iniciarà l’alumne en els rudiments de la composició), Música i Cinema, Música i noves tecnologies (que formarà a l’alumne a crear música amb l’ordinador), Història de l’Òpera o Tècniques de gravació.

Els pianistes acompanyants i els pianistes repertoristes són els companys de viatge imprescindibles de l’instrumentista. Amb la seva experiència i coneixement del repertori fan de complement del professor d’instrument. El seu paper en segon pla aparent, els dóna una posició que els permet tractar l’alumne amb perspectiva i proximitat alhora, una situació des de la qual poden allunyar l’alumne de les cabòries tècniques naturals de la seva funció com a veu solista i ajudar-lo a entrar en l’obra des d’angles diferents. Aquesta posició els permet obrir en la seva globalitat la partitura als ulls de l’alumne, ajudant-lo a descobrir que ni el solista és tan solista ni el piano és un simple acompanyament.